Avui escric per arribar a la roba neta estesa al sol, a una vaga idea de felicitat, aquesta felicitat possible: El plaer de llegir quan la metàfora cedeix el pas o aquest costum de recordar les vostres veus petites. Les petjades entre sentiments són a casa i puc acariciar les coses indivises.
Avui escric per parlar d’una remor indispensable, vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada