31/8/07

Poesies

Alça't al mirall

Les paraules creixen sense adonar-se’n,
s’afanyen com cucs temorosos, arrugats,
vers les cèl·lules desconcertades
encara dormides en una mena de dol,
per voler ser ànimes embellides de punt i seguit.
Arrosseguen relats sota un pseudònim
en majúscula –això sí, sempre mirant al melic.


Mentrestant t’enxamparà el mirall
ran de la llengua. A tu, sí, sense mi!
El dia lliscarà cenyit al cos impàvid.
No és fàcil ser viu entre mots d’astúcia.
Aquesta és la por que colpeja el full:
el ser immortal.



10/8/07

Poesies


Gestos per correspondència


E l nou dia s’obrirà amb rodes
ben subjectes, sense paraules en alça,
en la suavitat del silenci, el teu silenci.
No et preocupis pel que es trenca,
deixa que el plaer s’acosti al teu perfil.
No facis de mirall com si fos una tara,
de peces ben petites se’n fan trencaclosques.
És temps de recollir les gotes de pluja
sentint a l’hora la melodia de les petjades.
El vapor imagina el teu cant famolenc
ballant en pots plens de confitura.
La bellesa et truca a la porta
sota el teu cos nu, brillant d’imperfecció;
eixuga’l i que respiri damunt el palmell
estès, entre imatges massa fidels,
brollant un crit de follia.
Escriu el teu nom en blanc
i el veuràs reflectit en hores reals,
sense por, esclataran flors noves.

Per a tu jacobè,


7/8/07

Despertars

Despertars
Somnolència acollida per uns llavis anunciant l'albada, silent ja la tempesta fuig dels cors temperats per la vivència compartida.



Paraules de bella factura d’un matí de dimarts, paraules d’un poeta incitat per l’onatge humitejat. Gràcies OhCapità per fimbrar el meu cor.



http://www.youtube.com/watch?v=wlGi5VX7SmA